El Llenguatge

La llengua és un sistema de senyals i combinacions de senyals peculiarment organitzat.

El llenguatge és la facultat de poder comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor o interlocutor mitjançant un sistema o codi determinat de signes interpretable per a ell.

Funcions el llenguatge.

•Identitat humana: El nadó no sap que és un ésser,i és perque té un nom.
El nadó es comunica amb el plor;té més malestar que benestar i comença a descubrir que hi ha una persona el costat d’ell que el protegeix i que el calma.
Am aixó, ell comença a entendre que és una persona que es comunica amb un altre(la mare) d’aixo s’en diu “realitat humana”.

•Construcció conjunta el coneixement: Compartim un coneixement que es diu cultura.No podem construir un coneixement conjunt sense llenguatge.

•Enteso i acords: Amb els infants quan menys ordres i prohibicions,més parlaren de lo que pensen.

Segons l’autor Cassany,D.en el text “Ensenyar llengua”, parlar de quatre grans habilitats lingüístiques;parla,escoltar,escriure i llegar. Són les quatre habilitats que ha de dominar un usuari de la llengua per poder comunicar-se amb els altres.

La eficacia és important quan aconsegueixes que l’altre modifiqui la seva percepció.Quan més competents siguem,més eficaços serem alhora de modificar la nostra comunicación. Ningú parlar per parlar, ni escoltar, sempre hi ha una intencionalitat i quin efecte pot tenir desprès alhora de llegar,escriure,escoltar…
Entenem per escoltar,l’inici de totes quatre habilitats. No és un acte passiu sino actiu i processa información. Escoltar no es percebre sino construir el significat d’un missatge o discurs.
Ser capaç de captar que és important alhora d’escoltar el missaltge o el discurs.
L’habilitat lingüística de llegir, es que ‘actitud mental del lector a de ser activa. L’objectiu és modificar la comprenció. El motiu i la finalitat condiciona la interpretació del text.Llegir significa tambe anticipa que pasarà.

Escriure és un procés el qual es produeix un tect escrit. Va més enllà de posar lletres i signes en un paper. És un acte complex en el qual hi ha d’haveri habans un procés per a contruir. L’escriptor sempre escriu per algún motiu o cosa.

Per últim, alhora de parlar, estem expressant els nostres pensaments;de manera espontània adquirim l’habilitat de parlar en situacions col•loquials.
Dins de aquesta habilitat lingüística trobem una adeqüació alhora de que no sempre es parla de totes les maneres iguals.
Les habilitats lingüistiques es clasifiquen segons el canal oral o escrit.

-CANAL ORAL.
És un canal auditiu. El receptor ha de compendre el text.
El receptor percep successiament els diversos signes del text.
Hi ha una comunicación espontània.


-CANAL ESCRIT.

És un canal visual. El receptor llegeiz el text amb els ulls.
El receptor percep sumultàniament.
Hi ha una comunicación elaborada.Lèmissor pot corregir i refer el text,sense deixar rastre.El lector pot escollir quan vol llegir.
Alhora de l’aprenentatge de la llengua hem de rebre un tractament independent i adequat a les necessitats de cada alumne.

Components de la competència comunicativa:

-Competència lingüística gramatical.
Domini del codi lingüístic.
S’ocupa de: Nivell fonológic.
Nivell morfolófic
Nivell dintàctic.
Nivell lèxic i semàntic.

-Competència lingüística sociolinüística.
Són regles socioculturals d’ús per se competent alhora d’entendre el context social.
Exemple: Parlar de tu o vosté, saltarme el torn de paraula,etc…

-Competèncialingüística discursiva.
Formes per aconseguir un text coherent i cohesionat.
Hi ha que tenir en compte la cohesió de forma i significativa.

-Competéncia lingüística estratégica.
Són estratègies verbal i no verbal per aconseguir l’exit.
Compensar deficiéncies provocades per limitacions i insuficiéncies.
Afavorir l’efectivitat de la comunicación.