El Llenguatge

La llengua és un sistema de senyals i combinacions de senyals peculiarment organitzat.

El llenguatge és la facultat de poder comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor o interlocutor mitjançant un sistema o codi determinat de signes interpretable per a ell.

Funcions el llenguatge.

•Identitat humana: El nadó no sap que és un ésser,i és perque té un nom.
El nadó es comunica amb el plor;té més malestar que benestar i comença a descubrir que hi ha una persona el costat d’ell que el protegeix i que el calma.
Am aixó, ell comença a entendre que és una persona que es comunica amb un altre(la mare) d’aixo s’en diu “realitat humana”.

•Construcció conjunta el coneixement: Compartim un coneixement que es diu cultura.No podem construir un coneixement conjunt sense llenguatge.

•Enteso i acords: Amb els infants quan menys ordres i prohibicions,més parlaren de lo que pensen.

Segons l’autor Cassany,D.en el text “Ensenyar llengua”, parlar de quatre grans habilitats lingüístiques;parla,escoltar,escriure i llegar. Són les quatre habilitats que ha de dominar un usuari de la llengua per poder comunicar-se amb els altres.

La eficacia és important quan aconsegueixes que l’altre modifiqui la seva percepció.Quan més competents siguem,més eficaços serem alhora de modificar la nostra comunicación. Ningú parlar per parlar, ni escoltar, sempre hi ha una intencionalitat i quin efecte pot tenir desprès alhora de llegar,escriure,escoltar…
Entenem per escoltar,l’inici de totes quatre habilitats. No és un acte passiu sino actiu i processa información. Escoltar no es percebre sino construir el significat d’un missatge o discurs.
Ser capaç de captar que és important alhora d’escoltar el missaltge o el discurs.
L’habilitat lingüística de llegir, es que ‘actitud mental del lector a de ser activa. L’objectiu és modificar la comprenció. El motiu i la finalitat condiciona la interpretació del text.Llegir significa tambe anticipa que pasarà.

Escriure és un procés el qual es produeix un tect escrit. Va més enllà de posar lletres i signes en un paper. És un acte complex en el qual hi ha d’haveri habans un procés per a contruir. L’escriptor sempre escriu per algún motiu o cosa.

Per últim, alhora de parlar, estem expressant els nostres pensaments;de manera espontània adquirim l’habilitat de parlar en situacions col•loquials.
Dins de aquesta habilitat lingüística trobem una adeqüació alhora de que no sempre es parla de totes les maneres iguals.
Les habilitats lingüistiques es clasifiquen segons el canal oral o escrit.

-CANAL ORAL.
És un canal auditiu. El receptor ha de compendre el text.
El receptor percep successiament els diversos signes del text.
Hi ha una comunicación espontània.


-CANAL ESCRIT.

És un canal visual. El receptor llegeiz el text amb els ulls.
El receptor percep sumultàniament.
Hi ha una comunicación elaborada.Lèmissor pot corregir i refer el text,sense deixar rastre.El lector pot escollir quan vol llegir.
Alhora de l’aprenentatge de la llengua hem de rebre un tractament independent i adequat a les necessitats de cada alumne.

Components de la competència comunicativa:

-Competència lingüística gramatical.
Domini del codi lingüístic.
S’ocupa de: Nivell fonológic.
Nivell morfolófic
Nivell dintàctic.
Nivell lèxic i semàntic.

-Competència lingüística sociolinüística.
Són regles socioculturals d’ús per se competent alhora d’entendre el context social.
Exemple: Parlar de tu o vosté, saltarme el torn de paraula,etc…

-Competèncialingüística discursiva.
Formes per aconseguir un text coherent i cohesionat.
Hi ha que tenir en compte la cohesió de forma i significativa.

-Competéncia lingüística estratégica.
Són estratègies verbal i no verbal per aconseguir l’exit.
Compensar deficiéncies provocades per limitacions i insuficiéncies.
Afavorir l’efectivitat de la comunicación.

Tres noies.

A la classe de COED tots vam tenir que recitar un poema escollit per nosaltres, i el meu va ser aquest:

-- Tres noies-- Josep Carner.

Passe tre noies,totes de blanc
sota una pluja de sol batent
mans enllaçades,galtes rosades
i caballeres volant el vent.

Inconegudes ja de llurs mares,
van deleroses qui sap on
sembla que estrenin el goig de l'herba
i que refacin el cor del mon.

Oh nova glòria,ben tots memòria!
ulls que llampeguen i boca ardent,
mans enllaçades,galtes rosades
i cabelleres volant el vent!

Te quiero.

Tus manos son mi caricia
mis acordes cotidianos
te quiero porque tus manos
trabajan por la justicia

si te quiero es porque sos
mi amor mi cómplice y todo
y en la calle codo a codo
somos mucho más que dos

tus ojos son mi conjuro
contra la mala jornada
te quiero por tu mirada
que mira y siembra futuro

tu boca que es tuya y mía
tu boca no se equivoca
te quiero porque tu boca
sabe gritar rebeldía

si te quiero es porque sos
mi amor mi cómplice y todo
y en la calle codo a codo
somos mucho más que dos

y por tu rostro sincero
y tu paso vagabundo
y tu llanto por el mundo
porque sos pueblo te quiero

y porque amor no es aureola
ni cándida moraleja
y porque somos pareja
que sabe que no está sola

te quiero en mi paraíso
es decir que en mi país
la gente viva feliz
aunque no tenga permiso

si te quiero es porque sos
mi amor mi cómplice y todo
y en la calle codo a codo
somos mucho más que dos.

 
Mario Benedetti.

Presentació.

Hola em dic Tania sóc una alumne de primer curs de magisteri d'educació infantil a la Facultat de Blanquerna.
És el primer cop que utilitzu el blog ,així que no estic gaire familiaritaza;la meva intenció amb el blog és anant publicant els meus aprenentatges més significatius realitzats al llarg del semestre de les diferent assignatures.

Esperu que us agradi.